Amiant
Mineralogia/Tecnologia:
Silicat mineral
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 1, p. 827)
Mineral
usat per fer teixits incombustibles, pres del ll. amiantus, gr. “sense
màcula”, “incorruptible”, “amiant”, derivat privatiu de “jo taco,
sollo”. 1ª doc.: amianto, 1803, Belv. Lab.
(Coromines:
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, v. I,
p. 281)
Amiantosi
És
sinònim d’asbestosi.
Asbest
Mineralogia:
Amiant de serpentina, de fibres fines i paral.leles, de lluïssor
sedosa i colors tornassolats. es forma a les esquerdes de la
serpentina amb les fibres perpendiculars a l’escletxa. Es explotada
a Quebec, Transvaal i Rhodèsia, i és utilitzada en gran quantitat a
la indústria per la seva resistència als àcids i al calor.
(GEC, Barcelona,
1970, v. 2, p. 554)
.
Espècie
d’amiant, pres del ll. asbestos id., i aquest del
gr. ‘inextingible, que no es pot apagar’, derivat de ‘jo apago’. 1ª
doc.: abeston i abaston, segon quart s. XV,
Felip de Malla (DAg); asbesto, 1868,
SLitCosta.
Derivat:
Asbestí, asbestinitzar; Compostos: Asbestiforme.
(Coromines:
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, v. I,
p. 444)
Asbest
Ciutat
de l’oblast de
Sverdlovsk, Rússia, als contraforts dels Urals Centrals (71.000 hab.
el 1964). És el primer centre productor d’asbest de l’URSS i el qual
rebé el nom el 1928.
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
Asbestiforme
Que té la forma o estructura de l’asbest.
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
Asbestosi
Pneumoconiosi produïda per la inhalació prolongada de
partícules d’amiant.
(GEC,
Barcelona, 1970, v. 2, p. 554)
Fibrociment
Construcció/Química
Industrial:
Material per a la construcció constituït per una barreja de ciment
pórtland i fibres d’amiant, d’elevada resistència mecànica,
ininflamable i molt resistent a l’acció dels agents atmosfèrics. Hom
l’empra en forma de tubs, planxes ondulades, grans recipients, etc.
com a material de cobriment, de revestiment, com a aillant tèrmic,
per a dipòsits, conduccions per a líquids, etc.
(GEC,
Barcelona, 1974, v. 7, p. 436)
Fibrosi
Patologia. 1) Formació de teixit fibrós. 2) Tipus de
degeneració caracteritzat per
un augment o una neoformació de
teixit conjuntiu. 3) Fibrosi pulmonar: Espessor
fibrosa de la
paret alveolar que impedeix la difusió d'oxígen i provoca
l'aparició
d'una insuficiència respiratòria progressiva, amb
dispnea, cianosi, etc. Pot ésser
secundària a uns altres
processos (tuberculosi, carcinoma, sarcoïdosi, etc) o
bé
idiopàtica.
(GEC. Vol. 7, p. 437)
Uralita
Mineralogia:
varietat d’hornblenda, d’estructura fibrosa.
Construcció/Química
Industrial:
Nom comercial amb el qual és conegut a l’estat espanyol el
fibrociment.
(GEC,
Barcelona, 1980, v. 15, p. 89)
Adaptació
de l’al. Uralit (format d’Ural, nom de la cordillera a Rússia) 1ª
doc.: Lab. 1888.
(Coromines: Diccionari
etimològic i complementari de la llengua catalana, v. VIII, p.
985).
