La malaltia de l'asbestosi

Factors de risc

Les persones en contacte amb l’amiant estan sotmeses a diversos factors d’exposició: concentració de l’exposició; durada de l’exposició; freqüència de l’exposició; dimensions, forma i composició química de les fibres d’amiant; i factors de risc individuals com el tabaquisme i altres malalties prèvies de pulmó.

Què és l’Asbestosi?

Asbestosi o amiantosi és una malaltia respiratòria provocada per la inhalació de fibres d’asbest o amiant, partícules microscòpiques, invisibles per l’ull, que s’allotgen als alvèols pulmonars. Asbestosi és una malaltia de pulmó greu, progressiva, irreversible i de llarga durada. Sovint va acompanyada d’obstruccions i restriccions respiratoris. L’asbestosi no és un càncer.[1] Tampoc no és la tuberculosi ni la silicosi.[2]

Molts casos de càncer de pulmó i d’asbestosi tenen lloc quinze anys o més, després de l’exposició inicial a l’amiant. Els símptomes no són immediats i es parla d’ells com malalties de risc a llarg termini. Els casos de mesotelioma són documentats fins trenta anys després de l’exposició inicial.

També s’utilitzen altres noms alternatius per designar l’asbestosi com els de fibrosi pulmonar i neumonitis intersticial idiopàtica.

L’asbestosi no és una malaltia pulmonar cancerígena. És una malaltia respiratòria causada per la inhalació de fibres d’amiant.

Les fibres de l’amiant, quan són respirades, es dipositen en els pulmons i causen irritació i inflamació. Més acuradament es diu que “l’amiant actua per acumulació” i que “les fibres de mida adequada, les que s’anomenen de la fracció respirable, arriben al pulmó, a on s’acumulen als alvèols i produeixen els fibromes”.[3] És una malaltia de lenta progressió.  El període de latència oscil·la entre els deu i els vint anys, a partir de l’exposició inicial. Els defensors de l’amiant com l’Institut de l’Asbest, de Quebec, assenyalen que el període de latència és de 20 a 40 anys, mentre que l’ATSDR americana, “Agency for Toxic Substances and Disease Registry” dóna períodes de latència entre 12,6 i 20,2 anys. El National Cancer Institute dels Estats Units dóna latències de 10 a 40 anys per les malalties de l’amiant.[4] Poques vegades es presenta abans dels 10 anys. L’asbestosi afecta els dos pulmons; és bilateral. El següent pas és la destrucció cel·lular i, finalment, una fibrosi o teixit cicatritzat en els espais intersticials al voltant dels petits conductes d’aire i els alvèols.

La cicatrització dificulta el pas de l’oxigen i el biòxid de carbó entre els alvèols i les cèl·lules de sang. Els pulmons es tornen menys elàstics, perden esponjositat i la respiració esdevé difícil, amb sensació d’ofec crònic. L’oxigen pot creuar les membranes del pulmó només si aquestes són primes; l’asbestosi les engreixa. És quan dificulta la respiració.

L’asbestosi es pot manifestar amb símptomes. Els típics són els següents: la dificultat de respiració; la manca d’alè i la tos persistent i productiva;  la rigidesa toràcica; el dolor toràcic; la pèrdua d’apetit;: i un so sec en els pulmons quan inspiren.

L’asbestosi pot existir també sense símptomes. Es quan es diu que és asimptomàtica. Molts malalts que la tenen no ho saben. És una malaltia progressiva, val a dir, que pot seguir empitjorant el cos encara que aquest ja no estigui amb contacte amb l’amiant. En casos extrems, pot causar discapacitats i la mort.

El diagnòstic es pot fer mitjançant l’historial laboral del pacient, un examen clínic, radiografia de tòrax (TX), tomografia computeritzada (CT), examen de la funció pulmonar (PFT) i per biòpsia.

Causes de l’Asbestosi

No totes les persones que han tingut un contacte intens amb l’amiant han agafat asbestosi, però sí que tots els malalts d’asbestosi han estat en contacte amb grans quantitats de fibres d’amiant. La severitat de la malaltia depèn del temps d’exposició i de la quantitat d’amiant inhalada.

L’exposició a les fibres d’amiant es produeix en primer lloc a les mines d’amiant, les indústries de moldre, les filatures on es processa l’amiant, les de materials de la construcció, la fabricació de refractaris, les indústries automobilística i naval, etc.

Els familiars dels treballadors en contacte amb l’amiant també poden adquirir la malaltia degut a les partícules que es transporten amb la roba dels obrers. També la població que viu prop d’una d’aquestes indústries podria adquirir asbestosi simplement per inhalar les fibres en suspensió a l’atmosfera.

El tabaquisme pot incrementar el risc d’adquirir asbestosi. Les complicacions restrictives i obstructives són més freqüents en el cas dels fumadors.

Fibrosi difusa de pulmó

Hi ha dades que diuen que va ser el doctor Auribault qui la va descriure als voltants de 1900, en estudiar un grup de treballadors que emprava l’amiant en una empresa de Normandia, França.

Tanmateix, la malaltia va ser descrita per primera vegada per Murray l’any 1907. Va detectar-la dins d’un grup de cardadors britànics dedicats a la filatura de l’amiant. Pancoast va fer la descripció dels canvis radiogràfics l’any 1917 i Cooke li va assignar el nom l’any 1927.

Les fibres d’amiant respirades poden arribar a la part més íntima del pulmó, l’alveol i ser retingudes, produint, amb el temps, la fibrosi. La fibrosi pulmonar és un procés que torna rígid el pulmó i que dificulta la respiració. La fibrosi pulmonar progressiva s’anomena asbestosi.

L’asbestosi és una neumoconiosi important, una malaltia incapacitant.

La fibrosi és una incapacitat permanent. Es pot manifestar fins i tot, cinc, deu o més anys des de que es va iniciar l’exposició i la inhalació de fibres d’amiant. Els treballadors que presenten fibrosi o asbestosi, durant més de 20 o 30 anys, poden agreujar el seu estat si se’ls afegeix un procés maligne, tumoral, en el pulmó, la pleura o el peritoneu. Es tracta del carcinoma broncogènic o el mesotelioma pleural i peritoneal, respectivament, els quals posen en perill la vida del malalt a curt termini.

El mesotelioma maligne i el vessament pleural poden desenvolupar-se després de vint o quaranta anys d’haver estat exposat a l’amiant.

Quadre clínic

El primer símptoma de l’asbestosi pot ser la sensació de dificultat per respirar. La principal manifestació de l’asbestosi és la dispnea[5].

La malaltia pot aparèixer en un curt període d’exposició al voltant dels 12 anys. Tanmateix, la fibrosi pulmonar se sol presentar entre 20 i 40 anys després de l’inici de l’exposició. El vessament pleural es pot presentar als tres o quatre anys d’inici de l’exposició, molt abans que els treballadors puguin ser diagnosticats d’asbestosi.

La reacció orgànica del malalt d’asbestosi correspon a un procés inflamatori crònic, amb fibrosi pulmonar intersticial generalitzada, amb exudat pleural, amb calcificacions en forma de plaques en pleura, diafragma i en mediastino. També es pot presentar el carcinoma broncogènic i el mesotelioma pleural.

Tractament de l’asbestosi

Fins a la data d’avui, no hi ha un tractament específic per l’asbestosi. Només en el cas de presentar-se complicacions, es tracten aquestes en forma simptomàtica.

Un recurs per a millorar les condicions funcionals del malalt és la rehabilitació respiratòria, la qual incorpora mesures que tendeixen a millorar la ventilació pulmonar i a exercitar els músculs respiratoris, especialment el diafragma. També es pot aplicar inhaloteràpia i drenatge postural quan hi ha secrecions.

Tractament del càncer broncogènic i del mesotelioma

El tractament en aquests casos és a base de quimioteràpia, radioteràpia i, fins i tot, d’alguns procediments quirúrgics pal·liatius, especialment quan el pronòstic és dolent a mig termini, amb una sobrevida promig d’un any.