|
|
||||||||||||||||||||||||
País
|
Tones
|
Canadà
|
510.800
|
Xina
|
250.000
|
Brasil
|
180.000
|
Zimbabwe
|
145.000
|
Sudàfrica
|
100.000
|
Grècia
|
50.000
|
Swazilàndia
|
30.000
|
Índia
|
25.000
|
EE.UU.
|
9.000
|
Altres
|
1.008.500
|
Total
|
2.308.300
|
Luc Demaret (http://www.erres.org.uy/) assegura que les
1.950.000 tones d’amiant produïdes l’any 1998 van generar uns
guanys estimats en mil milions de dòlars anyals.
Encara ara, any 2003, Espanya importa i
consumeix una mitjana anual de 40.000 tones d’amiant. Entre
1965 i 1985 la importació mitjana era de 140.000 tones/any.
L’amiant a través de la
Història
La paraula “asbest” ve del llatí i significa
incombustible, inextingible o indestructible.
Hi ha un altre sinònim, “amiant”, el qual
significa sense taca.
El material va ser conegut a l’Antiguitat.
Diverses llegendes i mites estan relacionats amb l’amiant i
les seves característiques.
La referència més antiga sobre l’amiant
correspon al text grec “Sobre Roques”, escrit el 300aC per
Tofrastos, deixeble d’Aristòtil, qui el descriu com “una
substància que crema com la fusta, quan es barreja amb oli,
però que no es consumeix”.
L’asbest s’extreia d’algunes mines de Creta,
d’on es transportava a Grècia, Roma i Egipte.
Plini va descriure algunes de les propietats i
dels seus usos en teles d’asbest. Plutarc va descriure les
torxes de les làmpares de les vestals fetes amb amiant.
Els romans teixien teles emprades en la
incineració de cadàvers per què les cendres del cos no es
barregessin amb les de la llenya.
Carlemany posseïa unes estovalles fetes amb
fibres d’asbest amb les que impressionava els comensals fent
actes de foc.
Marc Polo, al segle XIII, va visitar les mines
xineses d’amiant i va descriure el procés d’extracció del
mineral des de la roca, amb la qual cosa quedaven descartats
els vells mites de l’Antiguitat.
Propietats físiques de
l’amiant
L’amiant és un dels minerals que composen la
superfície terrestre. Es troba en forma de vetes en mines a la
superfície, també a poca profunditat i dins de terra.
És una roca cristal·lina d’estructura fibrosa
que, com a principals propietats, és incombustible i un bon
aïllador tèrmic.
Com a fibra mineral, l’amiant es indestructible.
Resisteix sense problemes temperatures fins al 800 i 900ºC.
Les fibres d’amiant són fortes i flexibles, al
mateix temps. Són tèrmiques. Són resistents als atacs àcids i
als components de blanqueig. També tenen un elevat grau de
resistència a la fricció.
Les paraules “amiant” i”asbest” s’utilitzen com
a sinònims. Es refereixen a més de trenta minerals diferents,
dels quals sis són els més importants i només tres o quatre
tenen importància comercial.
Les fibres d’amiant es classifiquen en dos grans
grups: Anfibòliques i Serpentines. De les anfibòliques
s’utilitza l’amosita o amiant ambar i la crocidolita o amiant
blau i de les serpentines el crisotil.
Se sap que les més perilloses per la salut són
les anfibòliques per les seves característiques. Són fibres
rectes, de silicats hidratats, molt polsoses, les quals poden
romandre molt de temps en el teixit pulmonar i evolucionar
vers el càncer de pulmó o el mesotelioma.
Aplicacions industrials de
l’amiant
Els primers productes industrials
són de la segona meitat del segle XIX. La Gran Bretanya
emprava l’amiant en mesures de seguretat l’any 1834. El 1853
es va enregistrar la primera patent britànica per afegir
amiant als lubricants i el 1868 es van patentar els primers
filtres d’amiant. El 1885 es van produir membranes d’amiant
per processos de filtració.
Al segle XX va destacar la seva utilització com
a matèria primera per la fabricació de materials de la
construcció, dits de vegades, de fibrociment i de cartró
pedra, on a partir d’una barreja de ciment i amiant
s’aconseguien làmines o planxes llises i ondulades, llosetes,
etc. així com tubs i altres estris d’ús domèstic i de
jardineria.
També es va desenvolupar una indústria tèxtil
especial, a partir de fils d’amiant, que servia per fabricar
teixits d’amiant, ignifugs, per resistir altes temperatures.
Al llarg del segle XX, l’amiant s’ha utilitzat
també a la indústria de la construcció com aïllament tèrmic i
dispositiu anti incendi; i a la indústria automotriu com
cintes de fre i embragues.
Límits d’exposició a
l’amiant
Hi ha normes i lleis. Unes es compleixen i
altres no.
L’amiant és una substància cancerígena per les
persones.
El límit d’exposició permissible és de 0,2
fibres per centímetre cúbic d’aire, mentre que el límit
recomanat és de 0,1 fibra/c.c.
Tornar a l'apartat d'informacions generals